Des de la Xarxa Punt TIC, volem difondre projectes i iniciatives que promoguin les compres sostenibles. Aquesta setmana, en parlem amb la Clàudia Bosch de Setem. Imprescindible!

Imatge de regal
Imatge de regal. 2020. Tipus de lletra: Pexels. Llicència: BY-SA.

Aquest mes de desembre, des de la Xarxa Punt TIC, volem difondre projectes, iniciatives i campanyes que promoguin les compres sostenibles, la segona vida dels dispositius i la reutilització dels productes. L’objectiu és mostrar altres maneres de consumir, comprar i regalar durant les festes nadalenques.

Així doncs, aquesta setmana, en parlem amb la Clàudia Bosch de Setem:

- Recentment, heu presentat la campanya ‘Fem la REvolta’. Quina és la voluntat?

- L'objectiu de la campanya és fer més accessible la informació sobre la prevenció de residus i sobre la promoció d’un consum responsable. La generació de residus i el consum estan estretament relacionats. Actualment, estem provocant una greu crisi ecològica, on la generació de deixalles té un paper important i clau. Els aparells elèctrics i electrònics, per exemple, són el flux de residus que més està creixent al món. Un consum responsable vol dir repensar allò que comprem de primera mà i reaprofitar més allò que tenim. Abans de comprar nous productes, hi ha altres alternatives que ens permeten disminuir l'impacte ambiental del nostre consum derivat de l'ús d'energia i de matèries primeres per a la seva producció, així com de la seva inadequada gestió un cop no ens fa servei. El mercat ens repeteix i publicita constantment nous productes i la compra de primera mà acostuma a ser la primera opció per a moltes persones, quan en realitat hauria de ser sempre l'última opció.

- Quines són les dues noves eines que conformen la campanya ‘Fem la REvolta’?

- Són dos interactius web, un sobre productes elèctrics i electrònics i un sobre productes tèxtils, que a través de diverses preguntes ens ajuden a trobar la solució més ajustada a allò que necessitem, sigui adquirir un producte o desfer-nos d'un que no ens fa servei, sempre prioritzant la jerarquia de prevenció de residus (reduir, reutilitzar, reparar, renovar, recuperar i reciclar). Als dos interactius web, la ciutadania trobarà informació sobre les empreses socials, els projectes i les iniciatives actives per a practicar un consum més responsable, així com consells i eines de cerca per a trobar botigues sostenibles o mercats d'intercanvi. A més, hem publicat dos informes per a aquelles persones que vulguin aprofundir sobre el perquè és urgent i rellevant.

- Centrant-nos en els residus elèctrics i electrònics, disposeu de dades estadístiques?

- L'any 2019 es van generar globalment 53,9 milions de tones d'aquest tipus de residus elèctrics i electrònics (ordinadors, telèfons mòbils, torradores, assecadores i tota mena d'aparells que portin bateria o que vagin endollats a la llum), i només el 17% s'ha documentat com a reciclat adequadament. Les dades són esfereïdores.

- Així doncs, quines alternatives responsables té al seu abast la ciutadania?

- El primer pas és qüestionar si necessitem realment un nou producte. Potser podem reparar el que tenim. En aquest cas, existeixen diverses iniciatives de la societat civil organitzada per a ajudar les consumidores a aprendre a reparar els seus propis productes amb l'ajuda de persones tècniques. També, hi ha manuals de reparació disponibles en línia creats per una xarxa de reparadores internacional com Ifixit. Així mateix, existeixen moltes botigues de segona mà, així com plataformes de compravenda de segona mà en línia. A pobles i ciutats, hi ha grups autogestionats organitzats per WhatsApp o Telegram en els quals la gent dona allò que no fa servir. De la mateixa manera, es poden llogar productes si volem utilitzar-los només en ocasions puntuals o agafar-los en préstec a una biblioteca de les coses. També, existeixen els mercats d'intercanvi. Paral·lelament, cal que quan tenim un producte que no volem fer servir, pensem que fer amb ell. A Catalunya, hi ha diverses empreses socials que fan integració laboral de persones vulnerables que gestionen residus tèxtils i electrònics. També, hi ha diverses entitats sense ànim de lucre que tenen projectes de recollida d'ordinadors que després destinen a finalitats socials. Deixar aquest tipus de productes al carrer, pensant que algú els aprofitarà, sovint es tradueix en el seu malbaratament. Deixar-los oblidats a un calaix tampoc és una bona solució, ja que evitem que algú en pugui fer ús. Cal informar-se i escollir bé que fem amb allò que tenim a casa.

- Finalment, per què cal apostar per un consum crític?

- Hem d’assumir la nostra part de responsabilitat sobre allò que consumim. Moltes consumidores crítiques juntes tenim més capacitat d’influència. Les nostres accions aïllades poden semblar irrellevants, però si les sumem a les d'altres persones, aconseguirem un impacte més gran. Sumar-nos a aquest tipus d'iniciatives es tradueix en un enfortiment d'aquestes. El mercat té molta influència sobre com es fan les lleis en l'àmbit internacional, així com sobre els hàbits de les consumidores, ja que les grans empreses destinen molts diners a les campanyes. La cultura de comprar i llençar i els productes de baix cost no són ni ètics ni sostenibles. Des de la ciutadania, ens hem d'organitzar per a construir circuits de consum basats en la reutilització, l'intercanvi, la reparació, així com per a enfortir projectes o empreses de l'economia social i solidària que es dediquen a la gestió de residus i a la venda de productes o serveis amb criteris de sostenibilitat social i ambiental.