1. Quina és la teva vinculació amb el Manifest dels Drets Digitals?
- Des de la Direcció General de Societat Digital, fa anys que treballem en el marc de la Carta Catalana per als Drets i les Responsabilitats Digitals per tal d’incorporar la veu i la mirada de les persones menors d’edat amb tot allò que té a veure amb el fet de vetllar pels drets i per la capacitació digital de qualsevol persona. En aquest sentit, un dels capítols de la Carta va intentar reflectir aquestes demandes de la infància i de l’adolescència. Així doncs, es va fer un pilot i es van impulsar diversos grups de treball amb un centenar de criatures de diferents edats, que van expressar la seva voluntat d’aportar les seves visions. En conseqüència, es va decidir escalar aquest pilot a prop de vuit-centes persones d’arreu del territori. Aquí és on de la mà de la Fundació Ferrer i Guàrdia elaborem l’Informe dels Drets Digitals de la Infància i l’Adolescència, que és la llavor del Manifest.
2. Després de la presentació de l’Informe dels Drets Digitals de la Infància i l’Adolescència, el següent pas ha estat la creació del Manifest dels Drets Digitals, quina voluntat té aquest Manifest dels Drets Digitals?
- L’Informe dels Drets Digitals de la Infància i l’Adolescència identifica actituds, percepcions i valors, així com posa nom a situacions que les criatures, infants i adolescents, destaquen, per tal de poder després elaborar aquesta crida, és a dir, aterrar aquestes situacions en una sèrie de demandes que prenen la forma del Manifest dels Drets Digitals. En essència, la voluntat principal de la iniciativa és recollir les veus de les criatures.
3. Així doncs, quines són les preocupacions d’infants i adolescents pel que fa a la seguretat en línia?
- Resulta que quan parlem de seguretat en línia de vegades la mirada adulta no coincideix amb la mirada de les criatures, és a dir, les preocupacions de les persones adultes no coincideixen amb les preocupacions d’infants o d’adolescents. Per exemple, quan parlem de seguretat en línia, és molt diferent fer-ho amb una noia adolescent que navega per les xarxes socials i que té normalitzada certa intromissió en la seva vida privada per part de persones desconegudes que amb un noi que probablement el trobarem a espais gamers o espais de joc i segurament les situacions de seguretat que viurà estaran potser relacionades amb qüestions vinculades amb la seguretat de la informació o amb la seguretat de les dades. Per contra, si parlem amb criatures més petites, una de les seves preocupacions importants és precisament que les famílies no els sobreexposin tant al món digital.
4. A finals del 2023 o principis del 2024, es presentarà el Manifest, quin recorregut tindrà?
- El Manifest dels Drets Digitals es presentarà la primavera del 2024. La idea és que, a més de presentar el Manifest, aquests continguts estaran disponibles per a ser consultats i serà un document al qual les persones podran adherir-se. La voluntat és que aquest Manifest serveixi per a obrir converses en diferents entorns, familiars, educatius, d’aprenentatge o d’educació en el lleure, i aquí comptem amb la implicació de tothom.
5. Quina implicació han de tenir els agents educadors davant d’aquest Manifest?
- Els agents educadors poden ser aquests obridors de la conversa. Esperem que aquest Manifest dels Drets Digitals sigui un material pedagògic útil per a poder abordar plenament els drets digitals dels menors.
6. Des de la Xarxa Punt TIC, quina relació es pot establir amb aquesta iniciativa?
- Són moltes les possibilitats de col·laborar amb el Manifest, des de contribuir amb la difusió amb la creació de materials comunicatius per a donar a conèixer aquesta iniciativa fins a la possibilitat d’articular algun tipus de taller o de material pedagògic que es pugui aterrar en sessions concretes amb els Punt TIC que ho desitgin i que puguin acompanyar a entitats i agents educadors en aquest impuls per a donar a conèixer el Manifest.
7. En un futur, es podrien assentar les bases per a crear una llei sobre els drets digitals dels infants?
- El primer pas és efectivament crear un marc normatiu de referència com és la Carta Catalana per als Drets i les Responsabilitats Digitals. La Carta no només intenta prestar atenció als drets dels infants sinó també als de les persones adultes i no només en clau de drets sinó també en termes de responsabilitats, perquè la societat digital és una qüestió de corresponsabilitat. Al final, crear una llei és una qüestió bastant més complexa que un marc normatiu, ja que té a veure amb les competències. No obstant això, per endavant, tenim un repte comú, totes les administracions que tenen capacitat legislativa, que és que tenim un sector privat que al final és el que està dissenyant aquestes plataformes i, per tant, cal disposar d’un marc regulador com ara s’està intentant impulsar afortunadament des de Brussel·les. Tot i que crec que encara ens costarà veure una regulació, perquè depèn de molts equilibris internacionals, penso que estem en un context d’oportunitats i ho estem veient en l’àmbit de la intel·ligència artificial, on s'està coent un context molt interessant pel que fa a una possible regulació internacional. De fet, Nacions Unides ha creat un consell consultiu internacional amb vista a una governança global, on participen 38 especialistes provinents de la indústria, del sector públic i de l’acadèmia. Segurament, aquesta és l'experiència més valenta que s’ha vist fins al moment per a posar d’acord a tot el globus. Nosaltres, amb el Manifest i en el marc de la Carta Catalana per als Drets i les Responsabilitats Digitals, estem intentant posicionar-nos com una administració que pugui participar en aquest debat i interlocució.