El passat dimarts 14 d’octubre, la Xarxa Punt TIC va viure la sisena trobada virtual de l’any 2025. En el marc del Mes Europeu de la Ciberseguretat, la nova trobada virtual de la Xarxa Punt TIC va posar el focus en un món digital més segur, responsable i crític i va comptar amb més d’una vintena de persones participants, entre elles, la Selva Orejón, consultora experta en ciberseguretat, reputació i identitat digital i fundadora de l’empresa de ciberintel·ligència Onbranding, i Esther Subias, responsable del projecte del Pla de Xoc contra la Bretxa Digital.
En primer lloc, Esther Subias va presentar breument el programa ‘Més Digitals’, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per a formar persones en risc d’exclusió digital. El programa ‘Més Digitals’ va començar el passat mes de gener amb tres itineraris formatius: ‘Descobrim el món digital’, ‘Ens hi movem pel món digital’ i ‘Ens hi endinsem en el món digital’, que es dirigien especialment a un públic de més de 65 anys. Aquest octubre, després de molts aprenentatges, el programa ‘Més Digitals’ ha ampliat la seva oferta formativa amb un quart itinerari formatiu: ‘Ens protegim en el món digital’, per a conèixer eines útils i pràctiques per a la seguretat en el món digital com les compres a Internet o els dispositius protegits. Subias va anunciar que properament es tornaria a ampliar l’oferta formativa del programa amb tres noves propostes per a un públic més generalista: ciberseguretat i privadesa, intel·ligència artificial i acompanyament parental en l’entorn digital.
A continuació, Selva Orejón va iniciar la seva presentació explicant els tres serveis que ofereix l’empresa de ciberintel·ligència Onbranding: la gestió d’atacs de ciberseguretat a persones públiques i empreses multinacionals, la recuperació de la normalitat després d’haver patit una campanya de desprestigi o una crisi reputacional i la formació a cossos de seguretat, administracions, universitats i ciutadania. Tot seguit, Orejón va diferenciar entre dues tipologies d’intel·ligència artificial: la intel·ligència artificial feble (assistents virtuals) i la intel·ligència artificial forta (eines que poden raonar i aprendre com un humà). En aquest punt, Orejón va especificar que la intel·ligència artificial podria raonar, però mai podria reflexionar, ja que aquesta era una qualitat únicament de la raça humana. Orejón va defensar que la intel·ligència artificial es podia aplicar a diferents sectors d'activitat, com, per exemple, la ciberseguretat, la medicina o el teixit empresarial.
No obstant això, Selva Orejón va afirmar que aquesta era una revolució que havia arribat per quedar-s’hi plantejava riscos i desafiaments: reptes ètics, biaixos cognitius i biaixos psicològics, privacitat i seguretat, protecció de dades i impacte en l’ocupació i en els estudis. Així doncs, Orejón va destacar la necessitat d’establir un codi ètic i d’ús de la intel·ligència artificial a totes les organitzacions. Orejón també va compartir algunes mesures de protecció: autentificació de dos factors, cura amb la informació personal, precaució amb la informació que compartim, comprendre la configuració de seguretat de les aplicacions i formació contínua. Seguidament, Orejón va acabar parlant dels riscos vinculats a terceres persones com la creació d’imatges (deepfaces) o la creació de veus (deepvoices) i va recomanar com a mesura de seguretat per a detectar un frau (deepfake) la verificació creuada, és a dir, la comparació de les informacions per diversos canals d’informació.
Finalment, un torn obert de preguntes va concloure la nova trobada virtual. Algunes de les preguntes van ser com poden assessorar els Punt TIC a la ciutadania en qüestions de ciberseguretat. Orejón va recomanar fer un resum de les incidències i establir protocols d’actuació, així com fer consultes als canals oficials com la Unió de Consumidors de Catalunya, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya o l’Instituto Nacional de Ciberseguridad.