El passat dijous 27 de novembre, la Xarxa Punt TIC va viure la setena trobada virtual de l’any 2025. En el marc del Dia Internacional per a l’Eliminació de les Violències envers les Dones, la nova trobada virtual va posar el focus en les violències masclistes digitals i va comptar amb una trentena de persones participants, entre elles, la Mònica Acebo Pérez, del Servei d’Inclusió i Capacitació Digital de la Direcció General d’Economia i Societat Digitals del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, i la Gisela Quer Òdena, de la Subdirecció de Gestió de Serveis i Recursos d’Atenció a les Violències Masclistes de la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya.
En primer lloc, Mònica Acebo va recordar que les violències envers les dones sempre tenien un paper important en la programació anual de les trobades virtuals de la Xarxa Punt TIC i que aquest 2025 s’havia decidit presentar la feina desenvolupada pel grup interdepartamental de la Generalitat de Catalunya al voltant de les violències masclistes digitals. En aquest sentit, Acebo va explicar que s’havia traslladat al grup interdepartamental les identificacions fetes per les dinamitzadores de la Xarxa Punt TIC en els seus assessoraments a la ciutadania i va manifestar que el repte de les violències masclistes digital era un desafiament molt gran que calia que fos entomat amb decisió. A continuació, Gisela Quer va iniciar la seva intervenció recordant que les violències masclistes són un fenomen estructural i no un fet aïllat. Quer va presentar els diferents serveis a l’abast de la ciutadania i va anunciar la posada en marxa d’un nou servei sobre violències digitals pioner arreu d'Europa.
En concret, la Generalitat de Catalunya disposa d’una línia d’atenció a les dones en situació de violència en el número 900 900 120 les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana i els 365 dies de l’any format per un equip de psicòlogues, juristes i educadores socials que acompanyen les dones, i el seu entorn, així com la ciutadania per a resoldre les demandes relacionades amb qualsevol forma de situació de violència contra les dones. Així mateix, la Generalitat de Catalunya ofereix el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) que acompanya al llarg de tot el procés a les dones víctimes i altres serveis que s’activen fruit de derivacions diverses com, per exemple, el servei d’intervenció en crisi, el servei d’assessorament davant de situacions de tràfic i explotació i el servei d’atenció a les violències masclistes sexuals. En aquesta línia, Quer va centrar la seva intervenció en la presentació del Servei d’Intervenció Especialitzada en Violències Masclistes Digitals (SIEDI), un nou servei d'atenció gratuït que dona atenció tecnològica, jurídica i psicològica especialitzada i acompanyament a les dones, i els seus fills i les seves filles, que pateixen o han patit processos de violències masclistes digitals.
En aquest punt, Quer va distingir entre la forma digital, és a dir, un canal digital com un servei de missatgeria instantània, i l’àmbit digital, és a dir, un espai digital on no hi ha relació prèvia amb la persona agressora, i va anunciar que el SIEDI proposava tres blocs d’actuació: atenció, assessorament i formació, i prevenció i sensibilització. Quer va explicar que el gran repte de les violències masclistes digitals era la recollida de dades, on les metadades jugaven un paper clau. També, Quer va manifestar que les tecnologies avançaven molt més ràpid que l’administració pública i va lamentar que el percentatge de les denúncies vinculades a violències masclistes digitals era molt baix, ja que es tendia a normalitzar-les i a no identificar-les. Quer va assegurar que al món digital s’havia normalitzat un nivell de violència molt més elevat que al món analògic. En aquesta línia, alguns dels principals obstacles eren el fenomen de l’anonimat i la dificultat de perseguir les persones agressores. Quer va finalitzar la seva intervenció explicant que el SIEDI plantejava un pla personalitzat per a cada dona amb mesures concretes com, per exemple, l'anàlisi dels riscos digitals, la investigació dels perfils atacants, el reportatge de les plataformes, la petició d’eliminació de continguts, la certificació digital i l'anàlisi de la prova i va recomanar no esborrar res per a poder recollir el material amb una validesa legal.
Finalment, la trobada virtual va dinamitzar un torn obert de reflexions, preguntes i dubtes, on es va demanar per l’atenció de persones menors, la realització de sessions a centres educatius i l’atenció de persones LGBTIQ+.